Los perros y gatos excesivos en las calles se convierten sistemáticamente en un problema que las administraciones coinciden en llamar de salud pública y que tienen dos soluciones: eutanasia o esterilización. Si bien es cierto que los animales que viven en las calles son proclives a desarrollar enfermedades transmisibles al ser humano (enfermedades zoonóticas), hay razones éticas y económicas por las que la esterilización es mucho más conveniente que la eliminación de animales por envenenamiento o eutanasia. La opción clásica que han tomado las autoridades es la eutanasia o eliminación sistemática de individuos "sobrantes" por métodos crudelísimos y dolorosos (la estricnina, por ejemplo) o una inyección letal que, generalmente, es mal administrada y causa una muerte dolorosa y lenta.

Esta eliminación de animales sobrantes se convierte en una situación normal que no educa a la población en la tenencia responsable por sus animales de compañía: " si los boto en la calle ya los recogerá la protectora". Esta es una mala manera de enfocar el problema, porque se cae en un círculo vicioso de sobrepoblación de animales, que lleva al abandono, causa de los animales callejeros, que son eliminados por eutanasia, y así sucesivamente.

Por el contrario, si se opta por la castración se actúa sobre la causa (se impide el nacimiento de nuevos individuos) y se promueve una alternativa más humanitaria al favorecer la salud de los animales (previene enfermedades de transmisión sexual entre los animales, transmisión de parásitos, mordeduras, focos de rabia, heridas por luchas territoriales, etc.) mejorando sustancialmente a su vez la relación que los animales establecen con su entorno (al detener la producción de hormonas sexuales, el animal tiende a calmarse y a quedarse en casa: ya no debe luchar por el territorio, por la reproducción ni por la hembra).

Muchas instituciones de salud animal, entidades animalistas o medioambientales, entre otras, promueven la castracíon como método efectivo de la sobrepoblación de animales. Dicho método es aplicado en los refugios o en operativos quirúrgicos a bajo costo para la población. Y esto último es muy importante, pues se requiere de una fuerte política de implementación e involucramiento ciudadano, con énfasis en la tenencia responsable de animales de compañía y la búsqueda de una mejor convivencia entre personas, animales y salud pública.

La castración en el macho es una operación muy sencilla, breve, de bajos coste y sin apenas riesgos, púes el gato al día siguiente recupera prácticamente su actividad normal. En la hembra la operación reviste un riesgo un tanto mayor pero en manos de un buen equipo de veterinarios las complicaciones son mínimas.

Mucha gente es reacia a la castración por absurdas comparaciones con la especie humana. Al castrar a nuestro animal no le producimos ningún daño psicológico, sino al contrario: evitamos su ansiedad.

Debemos conscienciarnos de la necesidad de controlar a nuestros gatos: queremos gatos, pero menos y en mejores condiciones. Está claro que cada caso es distinto y que no a todos los gatos se les puede o debe castrar, pero haciendo lo propio en los que están bajo nuestra responsabilidad, controlada su natalidad o sus salidas, disminuiremos en gran medida el número de inviduos que correrían una terrible suerte que de seguro no les deseamos.

Sanar per comptes de matar

L’excessiva proliferació de gossos i gats en el carrer fa que la seva presència es converteixi en un problema que les administracions anomenen de salut pública enfront del qual existeixen dues solucions: l’eutanàsia i l’esterilització.

Cert és que els animals que fan la seva vida en el carrer són propensos a desenvolupar malalties que poden passar a l’ésser humà (malalties zoonòsiques). L’opció clàssica que han pres les administracions ha estat, de sempre, la eutanàsia o eliminació sistemàtica dels individus “sobrants” per mitjà de mètodes cruels i dolorosos com, per exemple, l’administració d’estricnina, o d’una injecció letal, sovint mal dosificada, amb el resultat d’una mort lenta i dolorosa. Així mateix la creença per part de la població de que la solució d’eliminar els animals sobrants és una solució normal i cívica fa que aquesta no assoleixi una actitud coherent a l’hora d’adquirir i responsabilitzar-se dels seus animals de companyia.

Obviant les inapel·lables raons ètiques i humanitàries que fa que l’opció de l’esterilització sigui la més adient, aquesta incideix en la causa primària de l’excés d’animals al carrer (descens del naixement de nous individus),  s’afavoreix la salut dels animals   (prevenció de malalties de transmissió sexual entre els animals, transmissió de paràsits, mossegades, ràbia, ferides per lluites territorials...) i millora la relació dels animals amb el seu entorn urbà (l’esterilització dels animals fa que l’absència de producció d’hormones sexuals dulcifiqui el seu caràcter, no marqui ni defensi territori i no lluiti pels favors de les femelles).

Moltes institucions de salut animal i mediambientals postulen la castració com el mètode més efectiu per lluitar contra l’excés de població d’animals de companyia. Aquesta política s’aplica en els refugis i en l’oferiment d’operatius quirúrgics a baix cost per a qui vulgui esterilitzar animals. Aquest punt és molt important ja que és necessària una decidida campanya de sensibilització i compromís  del ciutadà, amb especial incidència a la tinença responsable dels animals de companyia amb la finalitat d’assolir la millor convivència possible entre persones, animals i salut pública.

Molta gent és poc receptiva a l’esterilització dels animals per absurdes comparacions amb els humans. Hem de tenir clar que per esterilitzar el nostre animal no li produïm cap mena de perjudici psicològic, ans el contrari: l’hi evitem la seva ansietat. L’esterilització del mascle és una intervenció quirúrgica molt senzilla, breu i de baix cost econòmic amb poquíssims riscos, tant és així que aquest recupera la seva activitat normal al dia següent. La mateixa intervenció en el cas de les femelles té un risc un xic més gran però res que no es pugui superar sota la supervisió d’un bon equip veterinari.

Cal conscienciejar-nos de la necessitat de controlar els animals de companyia, especialment els gats. Estimem als gats però tenint clar que la seva proliferació indiscriminada és contraproduent per a tothom, inclòs per a ells mateixos i la seva supervivència: menys gats al carrer però en millors condicions. És clar que cada cas no és el mateix però si apliquem aquesta mesura en els gats que estan sota la nostra responsabilitat acotant les seves possibilitats de reproducció, o les seves sortides al carrer, especialment en determinades èpoques de l’any, contribuirem en gran mesura a rebaixar el nombre d’animals que malviuen i solen acabar la seva vida d’una manera traumàtica i ben trista.